Coses que he après aquest 2014…

Fa poc més de tres setmanes que va començar el 2015, però no és fins ara que trobo un moment per parar i posar per escrit algunes de les coses que m’enduc d’aquest 2014. Em dispensaria perquè potser és una mica tard per publicar-ho… però crec que és el moment exacte. Aquestes són algunes de les coses que he après aquest 2014:

– He après que un somriure t’obre moltes portes i que una llàgrima cura el cor, la ment i la mirada.

– He après que les paraules ‘gràcies’ i ‘per favor’ no passen de moda.

– He après que la por guanya sovint la batalla, però mantinc l’esperança que no guanyi la  guerra.

– He après que el riure i el bon humor a vegades són tinguts de menys, i que sembla que una idea revolucionària i amb fonament només es pot expressar amb cares llargues. He après que qui creu això està equivocat i que la revolució comença amb un somriure. Fer riure és un art. 

– He après que callar no sempre vol dir que no tinguis res a dir o et manqui criteri, simplement que creus que aquella no és la teva batalla. També he après que quedar-nos callats és un luxe que no ens podem permetre en un món tan boig com el que tenim.

– He après que diferents llenguatges poden unir-se per expressar un mateix missatge. 

– He après que sovint donem pals de cec per sobreviure en aquest sense sentit que és la vida. Que la bona voluntat a vegades no vesteix el vestit més intel·ligent i que els errors formen part d’un pack on el joc perfecte no existeix.

– He après que la vida és una partida de pòquer en la qual no podem decidir quines cartes ens toquen, però si com jugar-les; en la qual l’atzar juga un paper molt important i on ens passegem amb una màscara per evitar que la resta de jugadors sàpiguen quina és la nostra càrrega. Una partida on la sorpresa hi és present, i on les jugades més agosarades poden donar un resultat inesperat.

– He après que al traster de la memòria hi caben moltes caixes, i que l’imaginari de cadascú pot tenir formes tan diverses com precioses.

– He après que a vegades el temps ens atrapa fins al coll, fent-nos sentir atrapats i amb ganes d’aturar-lo. I que és precisament en els petits gestos quotidians on es revela l’èpica del viure.

– He après que ‘no sabem mai que ens espera, com el temps en primavera’… i que aquesta és la gran angoixa i la gran meravella de viure.

– He après que l’amor és un llenguatge universal i que no cal parlar un mateixa llengua per poder entendre’s. Tot i això, he après que la llengua és una dels trets més definitoris d’una societat, que ens permet posar nom  a realitats, i que aquest és el llegat més valuós que podem tenir.

– He après que la capacitat d’expressar-se i el poder de les paraules és el que ens defineix com a éssers humans. Que, a vegades, ens costa posar en paraules el que portem dins i que trobar la manera exacta de definir un sentiment i una idea és una preocupació que ha perseguit els homes durant moltes generacions.

– He après que cada cop que surts d’un teatre ets una mica millor persona. Que l’art i la cultura t’enfronten amb altres maneres d’entendre i expressar el món i que això, al cap i a la fi, et posa cara a cara amb tu mateix i et fa replantejar-te constantment la manera de mirar el teu voltant.

– He après que, tot i les seves contradiccions, Barcelona segueix sent una de les millors ciutats on perdre’t i deixar trobar-te.

– He après que la màgia existeix, sempre i quan les dues parts del joc vulguin creure-hi.

– He après que la música és un llenguatge atemporal, interdisciplinari, intergeneracional, i la millor manera de trencar barreres.

– He après que és només descentrant-te que pots trobar el teu eix. Que cal anar per la vida amb els ulls ben oberts, que cal educar la mirada per no veure només allò que volem veure i que no ens podem permetre el luxe de mirar cap a un altre cantó fent veure que el món és una meravella.

He après que els canvis més urgents es demanen al costat de casa.

He après que 100 km es comencem amb un pas i acaben amb un somriure, una abraçada i una ‘conga’.

– He après que, com més aprenc, més boig em sembla el món. Però com diu la cançó ‘és el millor d’entre els possibles’. O, si més no, intentarem deixar-lo una mica millor de com el vam trobar.

Anuncis

Emma Vilarasau interpreta una Winnie lluitadora i irreductible a ‘Els dies feliços’

Dies Feliços

‘Quin dia més feliç que haurà estat finalment. Un més. Malgrat tot.’ Aquest és el mantra que es repeteix una i altra vegada la Winnie, el personatge principal de l’obra ‘Els dies feliços’ del dramaturg irlandès Samuel Beckett. La santcugatenca Emma Vilarasau interpreta un dels personatges més vitalistes i complerts del teatre modern: la Winnie de Beckett. L’obra, dirigida per Sergi Belbel, és una tragicomèdia sobre la lluita, la supervivència en temps de crisi i la vida que es fa present a través dels petits gestos quotidians.

Imatge, redacció i edició: Maria Cusó

Fet per al programa ‘L’espectacle’ de Cugat.cat

Joan Pera celebra 50 anys de professió acaronat per les rialles dels santcugatencs

Joan PeraJoan Pera celebra al Teatre-Auditori els seus ‘primers 50 anys dalt de l’escenari’ amb una classe magistral en forma de monòleg sobre l’art de fer riure. L’humorista fa un repàs en clau còmica a la seva biografia utilitzant tota mena de situacions i donant veu a alguns dels personatges més emblemàtics de la seva carrera.

Imatge, redacció i edició: Maria Cusó

Fet per al programa ‘L’espectacle’ de Cugat.cat

Testosterona en estat pur a ‘Aeternum Flamenco’, de Los Vivancos

Los VivancosLa lluita entre el bé i el mal es lliure a ritme de flamenc de la mà de Los Vivancos. La companyia ha portat a l’equipament municipal el seu darrer espectacle, ‘Aeternum Flamenco’, una enèrgica combinació de dansa, música, acrobàcies i arts marcials que busca ‘l’eternitat que l’art ofereix als homes‘.

Imatge, redacció i edició: Maria Cusó

Fet per al programa ‘L’espectacle’ de Cugat.cat

La vida es juga al pòquer a ‘La Partida’

la partida‘No és juga a les cartes, es juga a l’home’ és la sentència que determina el curs de ‘La Partida’, una de les primeres obres del britànic Patrick Marber. El muntatge, dirigit per Julio Manrique, utilitza el pòquer com a metàfora de la vida. Joan Carreras, Andreu Benito, Andrew Tarbet, Oriol Vila, Marc Rodríguez i el santcugatenc Ramon Madaula han estat els jugadors d’aquesta timba en la qual s’han posat sobre la taula temes com l’amistat, la mentida, l’èxit, el fracàs i les relacions entre pares i fills.

Imatge, redacció i edició: Maria Cusó

Fet per al programa ‘L’espectacle’ de Cugat.cat

Sílvia Bel dóna veu als ‘Maleïts poetes’

Maleits PoetesQuè és viure en el nostre temps, què és estimar, què és ser odiat o què suposa morir. Molts poetes s’han fet aquestes preguntes al llarg del temps, però pocs ho han sabut contestar amb la cruesa i la visceralitat dels anomenats poetes ‘maleïts’. Poetes com Charles Baudelaire, Pier Paolo Pasolini, Miquel Bauçà, Salvador Espriu, Sylvia Path i Joan Vinyoli, entre d’altres. Tots ells han tornat a la vida de la mà de l’actriu Sílvia Bel, en l’espectacle ‘Maleïts Poetes’.

Imatge, redacció i edició: Maria Cusó

Fet per al programa ‘L’espectacle’ de Cugat.cat

‘Barcelona/Roda de Ter’ recull la relació epistolar entre Vinyoli i Martí i Pol

Roda de TerEls actors Jordi Boixaderas, Lluís Soler i el santcugatenc Jordi Bosch posen veu i ànima a la relació epistolar entre els poetes Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol al Teatre-Auditori de Sant Cugat. L’equipament ha estat testimoni de l’estrena de ‘Barcelona / Roda de Ter (Crònica d’una amistat)’, un espectacle construït a partir de cartes personals i poemes, on la paraula ha estat la principal protagonista. Un espectacle integrat a la programació del 14è Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, que ha ofert un viatge a través de la intimitat dels dos poetes.

Imatge, redacció i edició: Maria Cusó

Fet per al programa ‘L’espectacle’ de Cugat.cat